Etiòpia: Segona part

Després d’un mes llarg a casa, tornem a ser a Zway.  No teníem previst tornar a casa per vacances de nadal però ens hi hem vist obligats per raons de permanència en el país (properament dedicarem un post a les nostres aventures relacionades amb els visats).

Aquest parèntesis forçat ha servit per tancar una etapa. L’etapa de novetat, sorpresa, adaptació, de primer contacte amb la missió, les monges, els voluntaris, la gent del poble i el país, ha acabat. Ara comença una segona etapa, una segona adaptació, un “tornar-a-agafar-el-ritme”.

Durant el temps que hem estat fora, nosaltres hem posat “pause” a l’experiència. Aquí , a Zway, el temps no s’ha parat i hi ha coses que han canviat. La mestra del feeding ha marxat a Addis, hi ha voluntaris nous, altres que ja no hi són, han arreglat la bomba d’aigua i el wifi té contrasenya.  A banda d’això tot segueix força igual, però l’adaptació, tot i que será més ràpida, no ens l’estalvia ningú.  Pel fet d’estar fora, no només hem deixat de caminar al costat de la gent sinó que ens hem quedat enrera.  Ara  ens sentim com un futbolista que torna a jugar després d’una lesió. Amb moltes ganes però desubicat i sense ritme.

Fins dilluns vinent, dia 12, no comencen les clases de nou. Ara tothom està de vacances de nadal. És força curiós, aquest any hem viscut dos nadals i dos caps d’any. El primer cap d’any el vam fer l’11 de setembre, el primer dia de l’any pels etíops. I ara, just tornats, vam fer nit de nadal el 6 i nadal el 7. Quina bogeria!

Com a regal de reis nosaltres us fem un recull de fotos inèdites de l’any passat.  Així, donem per  tancada i barrada la primera etapa.