sábado, 24 de enero de 2015

Tota una lliçó

Diuen que un dels trets principals de la societat etíop, éxit de la seva supervivència, rau en el fet de compartir i ajudar-se mútuament. No cal tenir molt per donar al qui té poc, només cal tenir una mica més que l'altre.

Dijous passat, a l'escola, vaig poder presenciar quelcom que em va sorprendre, agradar i emocionar alhora.

Quan vaig entrar a la sala de mestres vaig trobar-me amb un home que no era treballador del centre ni pare. Era un home d'entre 35 i 40 anys, prim i que duia ulleres de sol. Demanava diners. Tots els mestres que en aquell moment eren a la sala van treure algun bitllet de la butxaca i li van donar.

Més endavant, mentre jo feia treball personal a la biblioteca i una trentena d'alumnes feia deures sota la mirada de la bibiotecària, va tornar a aperèixer el protagonista del post acompanyat per un membre de l'equip directiu. Els nens van deixar de treballar i van escoltar el que l'home els hi explicava. Un terç dels nens que hi havia allà, van treure alguna moneda de la butxaca i li van donar.

L'endemà vaig preguntar a un membre de l'equip directiu qui era aquell home. Em va explicar que dimarts s'havia presentat a l'escola explicant la seva història i demanat diners. És un home infectat pel virus del VIH i afectat per una enfermetat que li fa perdre visió progressivament, Li van dir que aquell mateix dia no el podien ajudar, que tornés al cap d'un parell de dies. Van aprofitar la resta del dia i tot dimecres per passar per totes les aules a explicar la situació d'aquell home i demanar als alumnes que portessin diners per ajudar-lo.

Dijous, tal i com explicava a l'inici, aquell home va tornar a l'escola. Va passar per totes les aules i un gran gruix dels alumnes i tots els mestres van donar-li diners. És important recordar que els mestres es queixen de que el seu sou és molt baix i que pràcticament no els dóna per a viure. No és necessari recordar que un tan per cent molt elevat dels alumnes són apadrinats i sobreviuen gràcies a ajudes europees, és a dir, no els sobren els diners.

Tota una lliçó.

1 comentario:

  1. Gran lliçó!!!!
    sense paraules......

    gràcies Vicenç x compartir-la amb nosaltres!!

    ResponderEliminar