viernes, 9 de enero de 2015

Fotos inèdites


 En aquesta foto estem a casa la Wudinesh, una noia que va estudiar a la missió i que ara és líder a l'oratorio (monitora d'esplai per entendre'ns). La nena és la seva nevoda que, mentre preniem el cafè, no parava de fer moneries i fer-se fotos amb nosaltres. 



 Típic lavabo de restaurant.



 Esperant el sopar al restaurant amb el nostre amic Eshadu



 I aquí tenim el sopar (gairebé acabat): peix arrebossat i verdures



 Porta d'entrada a l'escola



Preparant l'esmorzar dels petits a l'escola: la fafa (papilla)



 La sala de mestres (staff room) on els mestres aprofiten per jugar a dames quan no tenen classe. 
Són uns aficionats!



 El watchman (o sebeñá, en amharic), posant a la foto i lluïnt les ulleres d'un voluntari. 



 La Meseret (alumna de la Júlia) ens va convidar a dinar i a la cerimònia del cafè a casa seva. Aquell dia el dinar el va cuinar la Júlia amb l'ajuda de l'amfitriona que estava molt contenta que una noia estrangera cuinés un plat típic etíop. La seva filla petita corria per allà tota l'estona i ens va regalar més d'un somriure. 



 Al pati de casa de la Meseret, la seva filla jugava a mestres amb els seus veïns. 



 L'oratorio. Els dissabtes i diumenges de 14h a 17h venen desenes de nenes de Zway a jugar, cantar i ballar al pati de la missió. A més, les monges els donen catequesi. 



 Aquest és el camí que voreja el llac Zway. A la dreta podem veure els hivernacles de la Sher Ethiopia (afriflora), una empresa holandesa que des de fa 10 anys s'ha instal·lat a diferents llacs d'Etiòpia per cultivar flors a un preu molt barat i vendre-les a Europa. Tots els productes químics que utilitzen són llençats als llacs que han quedat totalment contaminats. Per si això fos poc, els treballadors de la Sher pateixen problemes de salut a causa dels productes tòxics amb els que treballen. Però encara n'hi ha més...les zones on cultiva la Sher han deixat de ser útils per cultivar vegetals i fruita. És per això que a Zway no trobem fruita i verdura amb facilitat, cosa que ens semblava extranya sent a l'Àfrica tropial. Ara ja sabem perquè. 



 Al costat del llac uns nens es van posar perquè els féssim una foto com fan tots els nens aquí a Zway. El que creua les cames anava nu de cintura en avall.



L'excursió al voltant del llac ens va portar a aquesta esplèndida església ortodoxa. Com en un oasi en mig del desert ens vam trobar amb aquesta majestuosa construcció. 



Mentre tornavem de la nostra excursió al voltant del llac els nens i nenes que viuen als voltants ens seguien i ens agafaven de les mans per caminar amb nosaltres.  Per ells som com una atracció, sempre que sortim al carrer se'ns acosten i ens saluden. 

4 comentarios:

  1. Gràcies per fer-nos partíceps, una mica més, d'aquesta vostra bonica i interressant història
    Molts records Júlia i Vicens!!!
    Us recordem molt!!!
    Una forta abraçada des de casa
    Anna

    ResponderEliminar
  2. Be, la del Típic lavabo de restaurant... no tant.

    ResponderEliminar
  3. com li agrada a l'Oriol veure aestes fotos vostres!!!!!! sobretot la primera!!!!

    ResponderEliminar