Abans de marxar...preparar-nos

- Fer la formació amb la ONG Vols: de febrer 2014 a juny 2014

- Tramitar el visat d'entrada i el permís de treball per quedar-nos-hi 10 mesos. Papers i més papers...

- Posar-nos les vacunes: peliomelitis, tètanus, ràbia, meningoccoc, febre groga, ... i d'altres que ja no recordo... 96 caixes de pastilles per a la malària i 3 caixes per a la febre tifoidea. Deunidó quin xute pel cos!

- Farmaciola recomanada: a banda de la medicació personal,  hi posarem analgèsics, antihistamínics, antidiarreics, anitsèptics, pomades calmants contra les picades, venes, pinces,  tirites, un termòmetre, aigua oxigenada o iode.

- A la maleta hi recomanen duu: pasta de dents, sabó i xampú, protector solar i labial, una mosquitera, insecticida elèctric, llanterna, sac de dormir, prismàtics, ulleres de sol, gorra, capelina, roba lleugera de cotó i algun forro polar entre d’altres .  

- A banda de les vacunes ens aconsellen aplicar antimosquits i crema solar amb regularitat, utilitzar pastilles potabilitzadores, no menjar vegetals crus ni fruita sense pelar i beure aigua embotellada. Per no agafar Bilharziosis es recomana evitar rierols, llacs i preses amb molta vegetació. I evidentment, a disgust de la Júlia, no banyar-se a cap llac ni riu. Els gossos no ens agraden gaire així que ens serà difícil evitar-los.

- En cas de malaltia s’aconsella una clínica més que un hospital i és recomanable que sigui privada. Això però dependreà de la nostra assegurança i de les salesianes d'on ens recomanin anar.  

- La seva moneda és el birr, uns 10 cèntims d’euro  L’euro i el dollar són les monedes més apropiades per canviar.  Haurem de portar alguns dollars ja que la moneda nord-americana és la més acceptava al carrer.

- Tot i que la majoria d’endolls haurien de ser com els d’aquí, no estarà de més portar un adaptador.

- La resta:  calces, calçotets, mitjons i molt sentit comú!

Breus apunts dels país

És un dels països més antics del món. Aproximadament té 3000 anys.

Etiòpia, antigament es coneixia amb el nom d’Abisinia, que ve de l’àrab Habbash, “barreja de pobles”. El nom actual ve donat pels grecs que usaven la paraula “Aethiops” per referir-se a tot el territori africà a excepció d’aquells de l’imperi dels faraons. Literalment Aethiops significa cara cremada o lluminosa.

Addis Abeba és la capital i la trobem a 2500 metres d’altitud. Això fa que sigui la cinquena capital més alta del món.

A nivell de població i superfície Etiòpia és el doble d’Espanya. És el segon país africà més poblat, darrera de Nigèria, amb més de 88 milions i el país 27 del món en relació a l’extensió de terreny.

A nivell de religió el cristianisme és majoritari, 61% dels etíops el practica.  L’islam és la segona religió del país, amb un 33 % de practicants. I també té força influència jueva. Un mínima part encara segueixen creences tribals ancestrals. Així doncs entenem que és una societat religiosament plural i multiètnica que destaca per tenir 82 llengües i dialectes parlats dins el territori.

És l’únic país africà que no ha estat colonitzat, com a tal, s’ha desenvolupat “relativament” lliure de la influència europea.

És un dels països més pobres del món on l’economia és de subsistència basada en l’agricultura i la ramaderia. L’agricultura ocupa al 75% de la població activa i suposa el 45% del PIB. El cafè és l’actor principal, suposa el 60% dels ingressos agrícoles. Etiòpia actualment exporta la meitat del seu cafè, principalment a EUA, Alemany, Japó i a Països Escandinaus (països pobres vaja).  A banda del cafè, també produeixen un cereal que en diuen Teff. És l’element essencial de la cuina etíop. Compte amb el Teff, serà el nou blat! Aquí ho deixo. No té gluten i s’està començant a exportar. 

La bandera, igual que molts altres països subsaharians, és verda, groga i vermella. Aquesta bandera té els mateixos colors que la que utilitzaven els moviments anticolonialisme per aconseguir la independència.
Etiòpia utilitza el calendari de l'Església ortodoxa copta, de 13 mesos i amb una diferència deset anys de retard respecte al calendari occidental, ara són al nostre 2006. L'any nou etíop no es celebra el 31 de desembre sinó que és l'11 de setembre (us diu res aquest dia?). Així doncs farem l'impossible, viatjar en el temps.

Les hores també són diferents. Enlloc de començar a comptar a mitjanit, les seves 0:00 coincideixen amb la sortida de sol, el que per nosaltres són les 6:00. Com diria l’Obèlix: Estan ben bojos aquests etíops!  

Hi ha tres ètnies principals: oromo, amara i tigres. Els primers, omoro, representen el 40% de la població i és el grup ètnic més mix amb comunitats cristianes (ortodoxos, catòlics i protestants), animistas i musulmans, sent aquests últims majoritaris. Utilitzen llengua pròpia, l’oromo. Són emigrats de Somàlia. Els segons, els  amara (en hebreu  “pobles de muntanya”) representen el 32% de la població . Són cristians ortodoxos i bàsicament es dediquen a l’agricultura. Parlen l’amarinya, la llengua oficial del país i única africana amb un alfabet propi. Els tercers, els tigres, representen el 6% i habiten principalment al nord del país. Es troben repartits entre Etiòpia i Eritrea, país que havia estat província d’Etiòpia fins a independitzar-se el 1993. Estan culturalment relacionats amb els amara, amb qui van crea l’Imperi d’Axum. També tenen una llengua d’ètnia, el tigrinya.

Etiòpia és un república federal que segons la seva constitució, en vigor des del 1995, el país es regeix per un sistema parlamentari. El país està dividit en 8 regions que corresponen a les ètnies principals del país: Afar, Amara, Benishangul-Bumuz, Gambela, Oromiya, Nacions - Nacionalitats i pobles de sud, Somalí i Tigray. A banda hi ha dues ciutats amb un estatus especial: Adis Abeba i Dire Dawa. Com a curiositat podem dir que a la regió d’Afar trobem el desert de Danaki, un dels lloc més baixos de la terra, a  menys 125 metres del nivell del mar, deunidó.

 A nosaltres ens interessa saber que serem a la província d’Oromiya, la qual cobreix gairebé una tercera part del territori. Està principalment habitada pels oromos.  L’escriptura de la llengua oficial utilitza l’alfabet llatí. És  una regió anomenada el graner de l’Àfrica per les seves terres fèrtils. El clima de la regió l’anomenen Weyina Dega  i la temperatura oscil·la entre els 15 i 20 graus. En èpoques de més calor es pot enfilar fins als 30 màxim. Encara passarem fred!
L'esperança de vida és de 53 anys i la mitjana de fills per dona és de 6, una de les taxes més altes del món.
La gastronomia autòctona consisteix en diversos entrants i plats de verdura o  carn, normlament guisat, servits sobre "injera", una espècia de crèpe feta amb Teff. La cuina tradicional etíop no cuina carn de porc ja que l'islam i l'Església ortodoxa etíop la prohibeixen.

No sabem si veurem molts animals però no serà perquè en el país no n’hi hagi. Tenen 277 d’espècies de mamífers del quals 31 només es poden trobar allà. Hi ha 862 espècies d’aus, 16 de les quals són endèmiques. Al ser un país amb una gran varietat de climes, hi ha 5 zones climàticament diferenciades, la flora és molt diversa amb més de 7.000 espècies de plantes, 12% de les quals són úniques del país.

La manera de saludar-se és molt important. La típica salutació és “Tena yisteliñ” -que Deu et beneixi amb salut-. De manera més informal tenen “Salam” o “Tadías” –hola i què tal respectivament-. Per dirigir-se a algú del carrer s’ha d’usar una paraula abans de la frase en funció de l’edat del receptor. Per exemple, en cas de persones grans t’hi dirigiràs amb un “abbaba” (pare) o “emama” (mare). En cas d’adults més grans que tu diràs “gashe” o “etiye” (germà/na gran). Amb algú de la teva edat li diràs “wendim” o “ehet” (germà/na). I quan és un menor, utilitzaràs “litg” o “lijit” (fill/a).

Els etíops, igual que nosaltres, tenen un nom i dos cognoms. La diferència rau en que el seu primer cognom és el nom del pare i el segon cognom és el nom de l’avi. Les dones, com a mínim, no perden els cognoms en casar-se.

Ja tenim bitllets!

Finalment tenim data de vol! Ara sí que va de veres! Marxem el dia 4 de setembre. Són dos vols, un de Barcelona a Istambul. I un altre d'Instambul a Addis Abeba. Agafem una avió a les 12.25 del Prat i arribem a Turquia a les 16.45. Allà haurem d'esperar dues horetes llargues, fins les 18.55, per agafar el següent vol que ens durà fins la capital africana. Arribarem quan ja hagin apagat els llums, a les 00.15.

Com hem arribat fins aquí?

Si el setembre del 2013 algú ens hagués dit que el cap d’un any estaríem agafant un avió fins a un país africà per estar-hi una bona temporada, li hauríem recomanat que no es dediqués a la futurologia. Ni nosaltres mateixos ens ho acabem de creure.

Des que ens vam conèixer amb la Júlia ella m’havia deixat molt clar que tenia ganes i intenció de marxar a l’estranger en acabar la carrera. A mi m’agrada viatjar, i m’atrau la idea de viure en altres països així que, romànticament, li deia que no m’importaria anar-me’n amb ella allà on anés.  Tot i així, fins aquí no hi hem arribat d’una manera tan senzilla.

Durant l’estiu del 2013, caminant amunt i avall per damunt la sorra de La Fosca, a Palamós, parlàvem de què passaria quan la Júlia acabés la carrera. La primera idea de la Júlia era buscar algun màster, unes bones pràctiques o inclús una feina a Anglaterra.  Anglaterra era un país perfecte per a mi, un país que conec, que m’atrau i que penso que podria trobar feina amb relativa facilitat. Tot i les meves primerenques paraules d’acompanyar-la allà on anés, la meva situació aquí era molt estable. Compartia pis amb un bon amic i tenia força possibilitats de tenir feina durant tot el curs a una escola que m’agradava. 

A cap dels dos ens agradava pensar que estaríem  separats durant una llarga temporada però sobretot jo tenia raons perquè fos així (o les havia de buscar). Per una banda, no volia perdre el número de la famosa llista d’interins. M’ha costat els meus anys arribar fins aquí i no estava disposat a perdre-ho. Per altra banda, la Júlia tenia un projecte que era seu i jo no volia “limitar-me” a acompanyar-la. Hi havia d’haver algun al·licient més a banda d’estar amb ella. Així doncs, tot i el mig acontentament d’ambdós, la Júlia va començar el setembre a fer recerca per poder marxar sola a l’estranger.

Va passar el primer trimestre i la Júlia no acabava de trobar res que li interessés de debò. I això que busca molt i molt bé! Un cop descartat fer un màster i havent provat de demanar la beca Leonardo da Vinci per fer pràctiques, va provar de buscar WWOOFING i un Voluntariat Europeu, però tampoc semblava sortir-li res prou interessant i viable econòmicament. Per nadal començava a desesperar-se una mica, pensant que potser no acabaria marxant i que de fet, possiblement, la millor idea era quedar-se aquí i començar a buscar feina. Però no podia ser, continuaria buscant, tenia massa ganes de marxar.

Durant tot aquest llarg procés de recerca  jo em convencia de que el millor era quedar-me aquí, que no la podia acompanyar. M’ho deia i m’ho repetia fins a estar convençut de que, clarament, era la millor opció. N’estava convençudíssim, havia d’estar aquí i treballar.

Un dia de finals de gener estava fent una birra amb un bon amic. Aleshores vaig tenir una conversa d’aquelles. Ell tornava d’un viatge i venia amb una energia desbordant i amb entusiasme contagiós. Vam estar parlant de les meravelles de viatjar, de conèixer gent nova i de l’avorriment de la rutina que ens empresona i d’aquesta llosa que cadascú carreguem a l’esquena cada dia en llevar-nos (ho sé, ens vam flipar una mica, però això la birra ja ho té).     

L’endemà vaig trucar a la Júlia per dir-li que volia marxar amb ella, que havia tingut una conversa que m’havia obert els ulls. Li vaig explicar que l’únic que em retenia d’acompanyar-la era la por a perdre la feina però això no podia ser. No podia ser que aquesta por em privés de fer el que veritablement volia: compartir amb ella experiències memorables. La Júlia va estar uns dies encaixant aquest canvi de rumb tan sobtat. Per sort és intel·ligent i flexible i va saber no trencar-se res, tot i la frenada i el gir de 180 graus que li vaig obligar a fer. 

Al cap de pocs dies, l’especialista en recerca va trobar quelcom que ens anava com anell al dit: un voluntariat d'educació de llarga durada a un país del sud. Finalment la Júlia trobava quelcom que a tots dos ens atreia i, en tant que treball amb una ONG, a mi em possibilitava congelar el número i, per tant, no havia de patir per la feina. Era ara el moment més idoni de fer una cosa així. Ella acabava la carrera al juny i no tenia intenció de continuar estudiant al setembre o buscar feina immediatament, teníem temps, ganes i il·lusió. Més endavant segurament seria més difícil tenir una oportunitat així. 

Així doncs, el febrer començàvem una formació amb l’ONG Vols. Finalment marxàvem, marxàvem junts i marxàvem ni més ni menys que al bressol de la humanitat. 

Estrenem blog!

Aquest proper mes de setembre vinent marxem cap a Zway, Etiòpia. Allà passarem 10 mesos fent una tasca de voluntariat relacionada amb l’educació.  Hem creat aquest blog perquè tenim moltes ganes de poder compartir  la nostra aventura africana amb tots vosaltres. Us convidem a seguir i a participar del blog. 

Una forta abraçada!!! 

Júlia i Vicenç