Breus apunts dels país

És un dels països més antics del món. Aproximadament té 3000 anys.

Etiòpia, antigament es coneixia amb el nom d’Abisinia, que ve de l’àrab Habbash, “barreja de pobles”. El nom actual ve donat pels grecs que usaven la paraula “Aethiops” per referir-se a tot el territori africà a excepció d’aquells de l’imperi dels faraons. Literalment Aethiops significa cara cremada o lluminosa.

Addis Abeba és la capital i la trobem a 2500 metres d’altitud. Això fa que sigui la cinquena capital més alta del món.

A nivell de població i superfície Etiòpia és el doble d’Espanya. És el segon país africà més poblat, darrera de Nigèria, amb més de 88 milions i el país 27 del món en relació a l’extensió de terreny.

A nivell de religió el cristianisme és majoritari, 61% dels etíops el practica.  L’islam és la segona religió del país, amb un 33 % de practicants. I també té força influència jueva. Un mínima part encara segueixen creences tribals ancestrals. Així doncs entenem que és una societat religiosament plural i multiètnica que destaca per tenir 82 llengües i dialectes parlats dins el territori.

És l’únic país africà que no ha estat colonitzat, com a tal, s’ha desenvolupat “relativament” lliure de la influència europea.

És un dels països més pobres del món on l’economia és de subsistència basada en l’agricultura i la ramaderia. L’agricultura ocupa al 75% de la població activa i suposa el 45% del PIB. El cafè és l’actor principal, suposa el 60% dels ingressos agrícoles. Etiòpia actualment exporta la meitat del seu cafè, principalment a EUA, Alemany, Japó i a Països Escandinaus (països pobres vaja).  A banda del cafè, també produeixen un cereal que en diuen Teff. És l’element essencial de la cuina etíop. Compte amb el Teff, serà el nou blat! Aquí ho deixo. No té gluten i s’està començant a exportar. 

La bandera, igual que molts altres països subsaharians, és verda, groga i vermella. Aquesta bandera té els mateixos colors que la que utilitzaven els moviments anticolonialisme per aconseguir la independència.
Etiòpia utilitza el calendari de l'Església ortodoxa copta, de 13 mesos i amb una diferència deset anys de retard respecte al calendari occidental, ara són al nostre 2006. L'any nou etíop no es celebra el 31 de desembre sinó que és l'11 de setembre (us diu res aquest dia?). Així doncs farem l'impossible, viatjar en el temps.

Les hores també són diferents. Enlloc de començar a comptar a mitjanit, les seves 0:00 coincideixen amb la sortida de sol, el que per nosaltres són les 6:00. Com diria l’Obèlix: Estan ben bojos aquests etíops!  

Hi ha tres ètnies principals: oromo, amara i tigres. Els primers, omoro, representen el 40% de la població i és el grup ètnic més mix amb comunitats cristianes (ortodoxos, catòlics i protestants), animistas i musulmans, sent aquests últims majoritaris. Utilitzen llengua pròpia, l’oromo. Són emigrats de Somàlia. Els segons, els  amara (en hebreu  “pobles de muntanya”) representen el 32% de la població . Són cristians ortodoxos i bàsicament es dediquen a l’agricultura. Parlen l’amarinya, la llengua oficial del país i única africana amb un alfabet propi. Els tercers, els tigres, representen el 6% i habiten principalment al nord del país. Es troben repartits entre Etiòpia i Eritrea, país que havia estat província d’Etiòpia fins a independitzar-se el 1993. Estan culturalment relacionats amb els amara, amb qui van crea l’Imperi d’Axum. També tenen una llengua d’ètnia, el tigrinya.

Etiòpia és un república federal que segons la seva constitució, en vigor des del 1995, el país es regeix per un sistema parlamentari. El país està dividit en 8 regions que corresponen a les ètnies principals del país: Afar, Amara, Benishangul-Bumuz, Gambela, Oromiya, Nacions - Nacionalitats i pobles de sud, Somalí i Tigray. A banda hi ha dues ciutats amb un estatus especial: Adis Abeba i Dire Dawa. Com a curiositat podem dir que a la regió d’Afar trobem el desert de Danaki, un dels lloc més baixos de la terra, a  menys 125 metres del nivell del mar, deunidó.

 A nosaltres ens interessa saber que serem a la província d’Oromiya, la qual cobreix gairebé una tercera part del territori. Està principalment habitada pels oromos.  L’escriptura de la llengua oficial utilitza l’alfabet llatí. És  una regió anomenada el graner de l’Àfrica per les seves terres fèrtils. El clima de la regió l’anomenen Weyina Dega  i la temperatura oscil·la entre els 15 i 20 graus. En èpoques de més calor es pot enfilar fins als 30 màxim. Encara passarem fred!
L'esperança de vida és de 53 anys i la mitjana de fills per dona és de 6, una de les taxes més altes del món.
La gastronomia autòctona consisteix en diversos entrants i plats de verdura o  carn, normlament guisat, servits sobre "injera", una espècia de crèpe feta amb Teff. La cuina tradicional etíop no cuina carn de porc ja que l'islam i l'Església ortodoxa etíop la prohibeixen.

No sabem si veurem molts animals però no serà perquè en el país no n’hi hagi. Tenen 277 d’espècies de mamífers del quals 31 només es poden trobar allà. Hi ha 862 espècies d’aus, 16 de les quals són endèmiques. Al ser un país amb una gran varietat de climes, hi ha 5 zones climàticament diferenciades, la flora és molt diversa amb més de 7.000 espècies de plantes, 12% de les quals són úniques del país.

La manera de saludar-se és molt important. La típica salutació és “Tena yisteliñ” -que Deu et beneixi amb salut-. De manera més informal tenen “Salam” o “Tadías” –hola i què tal respectivament-. Per dirigir-se a algú del carrer s’ha d’usar una paraula abans de la frase en funció de l’edat del receptor. Per exemple, en cas de persones grans t’hi dirigiràs amb un “abbaba” (pare) o “emama” (mare). En cas d’adults més grans que tu diràs “gashe” o “etiye” (germà/na gran). Amb algú de la teva edat li diràs “wendim” o “ehet” (germà/na). I quan és un menor, utilitzaràs “litg” o “lijit” (fill/a).

Els etíops, igual que nosaltres, tenen un nom i dos cognoms. La diferència rau en que el seu primer cognom és el nom del pare i el segon cognom és el nom de l’avi. Les dones, com a mínim, no perden els cognoms en casar-se.