El Vicenç va al mercat

Avui tornant de l'escola he passat pel mercat a comprar. Una activitat tant quotidiana a casa com anar a comprar quatre coses, aquí és tota una aventura (especialment si és el primer cop).

Els dimarts és dia de mercat i està ple de gent, burros i vaques amunt i avall. Hi passo molts cops i no em fa res passar entremig de tothom. Ara bé, parar-me a comprar menjar és una cosa diferent. Estava una mica nerviós i pensava: "vale, ara haig de comprar...a veure si me'n surto".

Buscava col i patata (no tenen massa més cosa de verdura). He vist que a una paradeta venien patata. En una altra venien pastanaga (meravellosa sopresa!). I en una altra, col. No volia haver d'anar una per una i, afortunadament, he vist una parada que venien de tot. Genial!

M'he acostat a la venedora, una senyora gran que seia de cul al terra amb les cames arronsades a un costat i recolzada sobre la mà dreta. Assenyalant la col, li he preguntat,: Sentenó? (que és: quant val?). M'ha respòs: Sost birr (3 birr). Genial! Era el preu que m'havien dit els companys de feina, no intentava timar-me. He assenyalat un piló de patates i un piló de pastanages (calculo que serien un kilo cada piló). M'ha demanat 5 birr per cada piló. M'ha posat les verdures en una bossa de plàstic amb ratlles verticals blaugranes. He pagat els 13 birr i me n'he anat tot content cap a casa.

Amb aquesta compra sopem tota la setmana la Júlia i jo. Uns 60 cèntims d'euro. 100 pessetes.