L'escola d'aquí

Els mestres d’educació especial no tindrien feina aquí. Aquí a Zway no hi ha educació especial a l’escola. De fet no sé si no n'hi ha a enlloc del país, potser a la capital, però no n'estic segur. Aquí no es fan pis ni pos ni pus. Qui  no segueix, no segueix i punt. És culpa seva per ser curtet i gandulot.

No hi ha nens autistes. Aquestes són condicions europees. Si aquí hi ha algun autista, que de moment no n’hem vist, deuen pensar que és un boig i que no s’hi pot fer res si Déu la creat així i el deixen tranquil. 

Tampoc no hi ha hiperactius, els nens corren a l’hora del patí com bojos, s'enfilen als arbres i es peguen (sempre observats des de la llunyania pels mestres que veuen te i mengen pa), però a la classe estan els 50 callats com si fossin a missa. No n’hi cap que intenti cridar l’atenció ni fa el tonto. Si algú fa el tonto l’agafen per l’orella i fora de la classe.

                

Un dia parlava amb un mestre i li explicava que a Catalunya/Espanya és impossible tenir 50 nens callats i escrivint durant una hora i que has de fer màgia per mantenir-los participatius i motivats. Davant d’aquesta dificultat em va sugerir que em canvies de feina, que era massa difícil.

No  hi ha servei de menjador ni música. A l’hora d’esmorzar els donen fafa, és com una papilla de cereals amb un alt contingut calòric. 

Aquí hi ha la figura del vigilant, que és un home que està a la porta deixant passar els nens o el cotxe de les monges. No fa res més. Porta un pal i pica als nens com si fossin cabres si no avancen ràpidament, és bastant graciós de veure. Els nens li toquen la moral expressament perquè els persegueixi amb el pal. És un home gran i poc àgil així que els nens s’escapen rient amb molta facilitat. 

Tenen dones de fer feina tot el dia dins l’escola, però poc les veig treballar, bàsicament caminen amunt i avall, seuen a les escales o es fan una becaina en alguna aula buida. 

Hi ha 75 mestres i més de 2000 alumnes. L’equip directiu ha tardat un mes a donar l’horari definitiu. Van començar l'escola amb tot per preparar, res de començar abans, les vacances són les vacances. La Júlia i jo portem esperant més d'un mes una llista dels nens amb més dificultats per fer una taller d'anglès a la tarda. 

El director fa 5 setmanes que no trepitja l’escola, teòricament està malalt. Aquí hi ha tres caps d'estudis, no hi ha cap dona a l'equip directiu, tot i que sí que hi ha mestres dones. 

Quan falta un mestre, simplement falta i els nens es queden sense classe, a no ser que algú desinteressament hi vagi, que no acostuma a ser. No hi ha cap problema si els nens es queden sols una estona.

Amb els mestres que he pogut parlar fins ara, cap ni un té ganes de ser mestre tota la vida, aquí un mestre cobra molt poc i consideren que la feina és difícil així que tenen ganes de trobar altres feines. Evidentment no he parlat amb tots, però amb els que ho he fet, tots estan estudiant altres carreres.

Els mestres no es poden quedar afònics perquè no parlen res a la classe. Omplen la pissarra de dalt a baix. Primer la parteixen per la meitat amb una línea com si fos una llibreta, l’omplen de punta a punta amb definicions teòriques que no entén ningú, només els 3 o 4 llestos que hi ha a tot arreu. Quan acaba la classe pregunta si hi ha algun dubte, que mai n’hi ha, i se’n va per la porta amb el cap ben at.

Cada divendres a la tarda fan examen del que han fet durant la setmana. Però no us preocupeu per la correcció. La fan una mica així per sobre. L’altre dia vaig ajudar a un mestre a corregir redaccions d’anglès i jo corregia cadascuna de les paraules mal escrites o les frases mal redactades. Com que anava molt lent, el profe em va dir que li fes una mirada ràpida i que li poses una nota, que tal i com ho feia jo, es perdia massa temps.

La sala de mestres sí que és divertida, els mestres tenen moments de descans com teníem abans. De fet tenen 7 classes de 40 minuts al dia i màxim en treballen 5. Ocupen la resta de l’estona fent competicions de  "dames". Jo ja m’estic tornant un expert!

Si plou, els mestres arriben tard però no hi ha cap problema, s’entén que plou, encara que el mestre visqui a 5 minuts!.

A les tardes tots els mestres van a l’escola però pocs tenen classe, només els de secundària. Utilitzen les hores per a preparar classes i coordinar-se, teòricament. En veritat només juguen a les dames.

Quan algú es porta malament, no passa res si se t’escapa una galeta a algun nen. No n’he vist massa, la veritat, però alguna tirada d’orella,de genolls contra la paret, alguna bufa amb la mà oberta i alguna puntada de peu si he pogut veure. Els nens tenen molt respecte als mestres.

Aquestes altures molts deveu pensar que treballar a Etiòpia de mestre és com fa 50 anys i que pot ser una ganga en alguns aspectes. Segons com pot semblar-ho; treballen poc, els nens els hi fan cas i no s’han d’escalfar el cap preparant la classe o corregint les feines però quan hem fet classe, hem tingut la sensació de parlar amb la paret encara que tots els ulls ens miressin. A banda, només cobren 80€ al mes.