Meskel (segona part)

Dissabte al migdia vam celebrar la festivitat amb un dinar amb la comunitat: les 

monges, les joves aspirants a monja i els voluntaris. Les joves aspirants a monja són

un grupet de cinc noies entre 15 i una 19 anys. Les de 15 encara van a

l’escola. Totes viuen aquí i les monges els hi paguen l’escolarització. Quan

hagin acabat els estudis obligatoris, decidiran entre totes si segueixen

estudiant, si es fan monges o si es fan monges després d’estudiar una

carrera universitària. Ser aspirant és una bona opció, no et lliga del tot

amb res i tens allotjament, menjar i, sobretot, els estudis pagats.

Davant la casa de les monges, en un espai de jardí, hi havia tot de cadires

en semi-cercle, les coses necessàries per a fer el ritual de cafè, el famós pa

enorme igual que per any nou i una creu feta amb plantes a terra. 

Per dinar: injera i doro wat principalment, verduretes, vedella, patates al

forn i arròs. Com podeu veure a les fotos, menjar injera és tot un art a entrenar. 
El doro wat és el plat típic dels dies de festa, és imprescincible

i el principal causant dels nostres mals de panxa!! Bàsicament és

pollastre i ou dur amb un salsa molt picant presumiblement feta amb

tomàquet, ceba i espècies. Per beure: sprite, coca-cola, Saint George beer

i aigua amb gas.

Després de dinar, la cerimònia del cafè: cafè amb crispetes i pa. Les

aspirants a monja van ser les encarregades de prepara-lo. Al nostre gust

va sortir un cafè molt fort, però respectuosament ens vam veure una tassa

i vam dir que era molt bo. Quan vam acabar de “les postres” les aspirants

van posar música etíop i van començar a ballar. Nosaltres ens hi vam

afegir, intentant ballar com elles a la manera tradicional (movent molt les

espatlles i el coll i deixant la resta del cos immòbil). Va ser molt divertit i

ens ho vam passar molt bé. Ja esperem amb ganes la següent festa.

Més menjar, més cafè i més ball.