Sortim de nit

Divendres passat vam fer la nostra primera sortida nocturna. Vam sortir de casa passades les 20.00 quan tot ja era negra nit. Entre les 20.00 i les 20.30 els watchmen (o vigilants) tanquen les portes del compound (o recinte de les monges). A banda, el carrer del compound també queda tancat per dues portes situades a cada extrem del mateix. Durant el dia aquestes dues portes estan obertes i el carrer és una artèria més del poble. Durant la nit queda tancat i els vilatans han d’agafar un carrer paral·lel alternatiu si volen accedir a l’altra banda. Pel que ens han dit, aquestes dues portes que tanquen el carrer van ser fetes a petició de les monges.  A la nit el carrer s’omplia de borratxos, drogoaddictes i individus varis que intentaven saltar les tanques i accedir al compound. D’aquesta manera han guanyat amb seguretat i tranquilitat però els voluntaris hem perdut llibertat de circulació. M’explico: durant la nit, a l’estar tancades les portes que tallen el carrer has de quedar a una hora concreta per tal de que el watchman surti del compound i vagi fins a la porta del carrer per obrir-te. Des del carrer el watchman és massa lluny com per sentir-nos picar a la porta i encara no tenim mòbil per avisar-lo.  Així doncs, tal que Ventafocs, vam quedar a mitjanit amb el guarda perquè ens vingués a obrir la porta. No podíem tornar més tard perquè si no, ens trobaríem sense poder entrar a casa. 

Vam caminar una mitja horeta fins al lloc on soparíem. El Tourist Hotel té el restaurant més car de Ziway i només gent adinerada pot permetre’s anar-hi. El restaurant és un espai ampli a l’aire lliure amb unes 10 o 12 taules i un aforament d’unes 50 persones màxim. Quan vam arribar nosaltres hi havia només un parell de taules ocupades per homes i 4 o 5 cambrers, a banda del metre, disposats a servir-nos. Vam començar per demanar la beguda. Quatre vam demanar cervesa nacional, ampolla de mig litre. La resta Coca-cola (segons la pronuncia del cambrer etíop “cock”).  Per menjar vam demanar cinc plats a compartir: Peixet amb salsa de tomàquet i arròs, peix a la graella, una cassoleta de carn de vedella, injera variada i injera amb una salsa de verdures especial. Per sorpresa nostra van servir-nos amb molta celeritat i vam començar a menjar vora les 21.00. Tot era molt bo, de fet vam repetir de carn de vedella i del peixet amb arròs. A destacar: menjar peix amb les mans és força complicat. Vam demanar la factura: 576 birr. Vam dividir entre 8 i vam pagar. La majoria dels nostres conciutadans no es poden permetre el luxe de gastar-se uns 72 birr per sopar. Per nosaltres, un sopar excel·lent per menys de 3 euros.  Hi ha un contrast de preus molt gran entre els productes nacionals, que són molt barats, i els productes d’importació, que són molt cars. Per exemple un pot de nocilla de la mida d’un vas petit costa 80 birr (gairebé 4 euros), més que el nostre luxós sopar.

En sortir del restaurant ens en vam anar a un local a prendre algo. El local, ben aprop del Tourist Hotel, devia fer uns 30 metres quardats. Hi havia una petita barra a una cantonada i tres zones amb sofàs.  Feien música en directe. Els músics eren tres: un noi que tocava els tambors, un jove que tocava el masenqo (el revesavi del violí amb només una corda) i una noia que cantava i picava de mans. A banda d’ells tres, hi havia un parell de xicots d’entre 16 i 18 anys que ballaven i convidaven a la gent a ballar. Aquests dos nois tenien la condició física d’un atleta de primer nivell. Movien el cos a una velocitat sorprenent i feien moviments pràcticament de dislocació d’ossos. No cal comentar que tenien la flexibilitat pròpia de les ballarines de ballet. A banda d’aquests cinc professionals que treballaven com a animadors del local, també vam poder veure algunes noies que duien la mateixa faldilla de quan tenien 10 anys i eren molt amables amb els homes. Vam estar fent una cervesa i disfrutant de la música fins que van ser les 23.30 i vam anar a peu cap a casa. A aquelles hores de la nit poca gent hi havia pel carrer, cap dona, només vam veure homes. Va ser una gran nit. A continuació en teniu les fotos. 

Nota dels autors: l'última foto es treta d'internet, però si ens haguéssim atrevit, la nostra càmara hagués fotografiat la mateixa imatge.