La nostra feina a l'escola

Ja fa una setmana que hem començat a anar tots els matins a la Primary School. La setmana passada ens vam reunir amb el director, el vice-director i els professors d'anglès de 7è i 8è curs. La demanda que ens van fer i que vam acordar entre tots és que nosaltres dos dedicaríem uns dies a observar les classes d'anglès, bàsicament la manera de d'ensenyar dels mestres i la forma com interactuen els alumnes. Ens van demanar que observessim per poder detectar quines necessitats tenen respecte a l'aprenentatge de la llengua anglesa i comencessim a pensar, entre tots, de quina manera nosaltres els podem ajudar i podem col·laborar aportant i compartint amb ells la nostra experiència i coneixement. 

La rutina és la següent:Cap a quarts de 8 del matí els alumnes van arribant al recinte escolar, i a mesura que entren al pati s'ordenen en files segons el curs i la classe davant de l’edifici de l’escola. Els mestres, al mateix temps, es col·loquen davant de les files d’alumnes. A les 08:00  en punt els gairebé 2000 nens i nenes comencen a cantar a cappella l’himne de la regió d’Oromia mentre un treballador alça la bandera italiana (l’escola la van construir els italians). Després canten l’himne d’Etiòpia amb total serenor i serietat, dirigint el cos i la mirada a la bandera del país. És un espectacle que la primera vegada que el presencies impacta i posa la pell de gallina. Quan acaben de cantar, els alumnes i els mestres de forma ordenada entren a l’escola i cada grup es dirigeix a la seva aula. 

Aquests últims dies ens hem dedicat a entrar a les classes d'anglès dels cursos de 7è i 8è per observar com treballen els mestres i els alumnes. Pel que hem pogut observat fins ara la forma que tenen d’ensenyar és força diferent a la que nosaltres estem acostumats actualment. D’entrada, quan el mestre entra a classe tots els alumnes s’aixequen de la taula i el saluden: “good morning teacher”. El mestre llavors els mana seure. Els alumnes es mostren molt seriosos i respectuosos davant la figura del mestre. Pel que hem vist fins ara a les classes d’anglès, la metodologia d’ensenyament-aprenentatge  consisteix en la següent: El mestre dicta o escriu la teoria a la pissara i els alumnes copien. Treballen amb el gran grup, tot i que ens han dit que també fan grups petits (nosaltres encara no ho hem vist). Són molt pocs els alumnes que participen activament de les sessions, només un parell o tres dels 50 alumnes de la classe són capaços d’intervenir i respondre a les poques preguntes que fa el mestre i pel que ens sembla aquest avalua ben poc si els nanos segueixen la classe i/o entenen el que copien de la pissara. Donen molta importància a la gramàtica, i sembla que el nivell és força alt, però altra banda coixegen en l'ús de la llengua (speaking, listening, reading, writing). Hi ha molt poca interacció entre el mestre i l’alumne i molt poca participació d’aquest últim. Les classes són molt teòriques i molt poc pràctiques. Els alumnes s’emporten deures a casa però encara no hem pogut observar com els corregeixen. 

De nou vam parlat amb el director, un tio intel·ligent, seriós i competent. Sembla que té ganes de modernitzant el model de l’escola. Ha estudiat teologia i ciències pedagògiques i es preocupa molt pel benestar psicològic i emocional dels alumnes. No li agrada que se’ls castigui físicament ni que se’ls aixequi la veu. Té molta cura respecte com els mestres s’han de dirigir als nanos. Ens ha dit vàries vegades que està molt content de que estiguem aquí amb ells i té una confiança positiva en nosaltres. Creu que els podem ajudar molt i que podem aportar idees que millorin el nivell competencial dels mestres. No ha tingut pèls a la llengua en dir-nos que hi ha mestres que tenen una forma d’ensenyar molt poc pedagògica i que desconeixen com tractar els alumnes. A la Júlia li ha proposat de donar un curs als mestres de psicologia evolutiva bàsica. Li interessa que nosaltres aportem idees innovadores sobre com ensenyar d’una forma més pràctica i vivencial.

Avui ens hem reunit amb el vice-director. Li hem comentat el que hem observat al llarg d'aquests últims dies i entre els tres hem decidit que la millor manera d'ajudar-los és proposant activitats que requereixen de la participació activa dels alumnes a les classes, organitzar tallers de pràctica de la llengua anglesa pels nanos a les tardes i un taller pels mestres sobre psicologia bàsica i l'ús de nous materials didàctics. El que hem de fer és elaborar un programa d'intervenció educativa i psicopedagògica. Així que ens posem mans i mànigues a treballar en aquesta línia. Estem contents i engrescats!