Melkam Addis Amet, i altres cosetes

Dilluns al matí anem a veure el Feeding Program. És com un petit ambulatori dins de la comunitat on venen nens i nenes que pateixen desnodriment amb les seves mares. Molts venen de zones rurals i no parlen amàric, sinó oromo, que és una altra llengua. Les mares fan cistelles de vímet i els nens més grans s'entretenen jugant i ballant. El programa està pensat per a ser una clínica, de manera que les Sisters i els voluntaris que hi participen s'encarreguen de vetllar per a la salut i la higiene de les mares i els nens. Als més petits se’ls dóna una papilla que fa una olor fortíssima i no gaire agradable. Els més grans saben una mica d'anglès. Nens i nenes s'acosten als voluntaris i ens diuen coses, ens somriuen i ens agafen les mans perquè juguem amb ells o els fem algun gest amable. Alguns, i de ben petits, tenen la panxa inflada...per la presència de cucs o conseqüència de la pròpia desnutrició. D’altres tenen el cabell extremadament brut i el seu cos desprèn una olor molt intensa. Malauradament, no tenen els hàbits (ni les facilitats) d’higiene que tenim a casa. 

Dimarts anem a la Primary School que està al mig del poble, a uns 15 minuts de la comunitat. Aquí és on treballarem nosaltres. Estem una bona estona endreçant una sala que està plena de llibres fins dalt. Són llibres que venen dels EE.UU., que deuen tenir en stock o que no deuen voler i els envien a països del tercer món. Bona pensada si el material en qüestió és útil allà on l'envies, però en aquest cas ens trobem que la meitat dels llibres que hi ha en aquella sala aquí no els podran utilitzar. Són llibres, més ben dit, manuals, d'un nivell d'anglès altíssim que, evidentment, aquí ningú podrà aprofitar. Si amb prou feines saben parlar anglès! A vegades, donar per donar no serveix per a res, s'ha de saber què es dóna i per a què. 

Més tard ens reunim amb el director de l'escola. Ens explica que la nostra feina consistirà en estar a les classes d'anglès del 7è i 8è curs (11 a 14 anys aproximadament) donant suport al professor d'anglès etíop. Les classes tenen un màxim de 50 alumnes, diu que abans la ratio era més alta i que l'ha hagut de baixar per tal que la qualitat de l'ensenyament i l'aprenentatge sigui millor.

Dimecres és l'últim dia de l'any del calendiari etíop. Ho celebrem al vespre, a la manera tradicional, amb tots els voluntaris i les Sisters. Encenem una foguera amb unes flors decorant la part de dalt. Decorem el terra amb flors per a fer la cerimònia del cafè. Mengem el pa típic que fan per cap d'any, és com una truita gegant i té un regust dolç, molt bo. Després de sopar prenem el cafè, és un cafè fort però molt bo. La cerimònia del cafè és tot un ritual aquí a Etiòpia que dominen les dones. Primer torren els grans de cafè, després el molen i el mesclen amb d'altres espècies. Finalment el fan dins unes cafeteres de ceràmica i el serveixen als convidats tantes vegades com es vulgui.

Bon any nou!! Melkam Addis Amet!! 

Comencem l'any 2007 amb una missa d'una hora i mitja. Després anem a casa d'en Tessome, un treballador del taller de roba de Zway que ens convida a celebrar l'any nou. Casa seva és dins d'un compound, un recinte tancat de varies casetes amb un pati comú al mig. Vindria a ser una com una illa de l'Eixample (a l'estil d'un país tercer mundista, es clar). Casa seva és petita, un menjador, una petita cuina, una habitació de matrimoni i el lavabo, un espai poc més gran d'un metre quadrat amb un forat a terra i amb dues pedres a banda i banda del forat per poder seure-hi. L'olor no fa falta que us la expliquem. El menjador, on ens estem nosaltres, és molt acollidor, el tenen molt arregladet i fins i tot tenen sofàs i una televisió pantalla plana. La seva dona no parla anglès i s'està tota l'estona a la cuina preparant el menjar. Amb molta generositat ens conviden a Fanta i Coca-cola, injera, una cassola de doro wot (carn amb salsa picant i ou dur, el menjar típic d'any nou), i una altra cassola amb porc estofat. També ens ofereixen una beguda local típica de color negre que és força dolenta. És suc de civada torrada barrejada amb espècies i que té un regust i aroma a cendres. Ens estem a casa seva fent-la petar fins l'hora de dinar. En Tessome ens explica que a Zway no hi ha malària des de fa uns quants anys i ens diu que som al país més segur de l'Àfrica. Mentre ell xerra pels colzes, la dona, darrera, prepara el cafè. Prenem un parell de tasses d'un cafè boníssim, amb gust a canyella i a comí.