Excursió a Awasa

Divendres 12, Zway- Awasa

A les 6:10 sona el despertador! Quina son! Sortim del llit, ens rentem la cara i ens vestim de pressa i corrents. A les 6.30 hem quedat amb el veí del Tessomé (cap de la fàbrica de confecció de roba). En Willy és conductor, té una furgoneta gran i ens farà de xofer durant tot el dia. No arriba a la missió fins les 6.50, fa vint minuts de retard, això és força típic aquí.

Abans de començar el viatge ens acostem a una mena de pàrquing de busos on el conductor ha d’informar a les autoritats quin recorregut farà. Allà, ens trobem amb un  noi jovenet, d’uns 16  o 17 anys que s’apunta a pujar. Diuen que és el mecànic...

La carretera de Zway a Awasa està molt bé, està ben asfaltada i no hi ha massa trànsit. El paisatge és diferent, comença a ser molt més verd. Veiem grans esplanades amb gespa i força arbres, acàcies sobretot. Al voral de la carretera, com sempre, hi ha carros amb burros, gent caminant amunt i avall, nens a la porta de les seves cases mirant-se el trànsit, etc.

Passem pel costat de la famosa planta de flors que tenen els holandesos. Han vingut a instal·lar-se aquí, on la legislació els deixa fer qualsevol cosa, és igual la contaminació que es produeixi i el mal que es faci als autòctons. Els empresaris floristes tenen el suport del  govern, que es queda amb la meitat dels guanys de la fàbrica. El govern teòricament democràtic està lluny de ser-ho. Només hi ha un partit, no hi ha oposició i si en algun  moment n’hi ha hagut, s’han encarregat d’aniquilar-la. Hi ha tres cadenes locals i en totes diuen bondats del govern. Els ciutadans estan amenaçats d’anar a la presó i fins i tot de mort si se’ls acudeix protestar. El poble està silenciat. Els de fora ens podem queixar però els de dintre no ho poden fer. Molt democràtic tampoc seria...

Bé, tornem al nostre viatget. Abans d’arribar a Awasa ens parem a Wondo Genet per a fer una petita visita guiada. Ens parem perquè en aquest petit poblat hi ha un recinte amb piscines d’aigua termal. En baixar del bus, com sempre, se’ns acosten tot de joves que ens envolten i ens intenten vendre alguna cosa. Enlloc d’entrar a les piscines d’aigües termals decidim fer un petit recorregut per la muntanya. Un noi de 14 anys és el nostre guia. A banda, ens acompanyen un altre d’uns 16  i tres nens petits d’entre 8 i 12 anys.

El paisatge és selvàtic, estem envoltats per un munt de verd. A poc metres de caminar hem de creuar un riu, poc profund però d’uns tres metres d’amplada . Sort en tenim de tots els amics que ens acompanyen. Ells van en xancletes però, com si fossin gaseles, creuen el riu amb un parell de salts per les roques. Els autòctons es posen dins el riu entre les pedres i ens ofereixen la mà per creuar. Fins i tot els nens semblen agafar-te amb una fermesa i força que el seu físic prim no deixa endevinar.

Seguim un caminet estret, de sobte trobem tota una colla d’autòctons banyant-se en aigües termals. El petit rierol que baixa l’aigua fins als estanys       porta una aigua que està a més de 50 graus. Sota tota aquella muntanya i vegetació anys endarrere hi havia hagut una explosió volcànica.  

El recorregut s’acaba al cap d’una hora i després d’haver vist vaques i micos. Ha estat una estona molt agradable, hem caminat per la muntanya, els guia amb el seu anglès limitat a les explicacions memoritzades ha estat molt amable amb nosaltres i tots agraïm molt l’ajuda per creuar el riu o baixar per la rocosa muntanya.

Arribem a Awasa. És una ciutat gran i sembla en millors condicions que Addis. Els carrers estan asfaltats i veiem edificis força alts. Es veu gent força ben vestida pel carrer. Després del viatge al llarg de la carretera, tornem a veure “riquesa”.

Després d’una estona de confusió i de pluja decidim anar a un supermercat. És un supermercat molt europeu i comprem civada, suavitzant i melmelada de nabius. En sortir anem al Dolce Vita, un restaurant italià que surt a la guia. Dinem força bé, ens partim una lasanya de verdures i un peix amb verduretes.

En sortir volem anar a veure el llac Awasa. El conductor, guiat per nois del carrer, ens porta fins a un lloc a on, per entrar, fan pagar. Com és lògic, intenten treure el màxim profit de tots els blanquets que troben per aquí. Decidim que no volem pagar i marxem a buscar un altre lloc d’on poder veure el llac gratuïtament. Hi arribem. És un llac no especialment bonic. Ens fem unes fotos i en retirem al cap de poc. Ens dirigim al nord, cap al llac Langano, ja de camí a Zway.

Pocs metres abans d’arribar al trencall del Llac Lagano veiem tres ciclistes blancs per la carretera. Al costat de llac Langano hi ha un resort. Allà s’hi allotja gent amb diners, entre els quals, els ciclistes. Semblem viure un dejavú. Per accedir al llac, ens diuen que evidentment hem de pagar per entrar. Després d’uns minuts d’incertesa dins el bus, com ja ben sent de costum, decidim marxar. A pocs metres demanem al conductor que pari i baixem caminant fins al llac. És força curiós tot plegat. Cinquanta metres endarrere ens demanaven 250 birr per entrar a veure el llac, aquí hi accedim gratuïtament. Sort que l’economia interna del país no depèn de nosaltres perquè si no van arreglats..

La següent parada ja la fem a la Missió. El conductor ens cobra 2000 birr per tot el dia. Són uns 80 E. Toca a uns 10 E per persona, la qual cosa no és cap poblema per a nosaltres però sí és un gran negoci el seu. Cobra pràcticament el mateix que el Tessomé en tot el mes.