Sortim de nit 2

Divendres vam fer el nostre segon sopar a fora. Després de negociar una estona amb el watchman,

que va intentar que entréssim per una altra porta i així ell no s’havia de moure (cosa que no

va aconseguir), vam sortir en direcció al restaurant. Vam anar a un restaurant que era a uns

vint minuts de casa. El local no era tan gran com el del Tourist Hotel, no hi havia música

europea de fons (de fet no hi havia música), no hi havia tants cambrers (un) i estava menys

il·luminat (poc il·luminat). En Teo, el voluntari que comença el seu tercer any seguit aquí i per tant 

té molta experiència,,ens va explicar que és un lloc força habitual i concorregut pels habitants del 

poble i encara que no està al nivell del Tourist Hotel,  és un lloc dels més nets, arregladets i de fiar 

que hi ha.

El restaurant estava absolutament buit, així que ens van servir amb rapidesa. No tenien carta o

no era necessari que ens la donessin ja que només hi havia tres plats a escollir: injera de peix,

injera amb pasta de cigrons i remenat d’ou. Els que teníem ganes de menjar carn vam haver

d’acceptar l’explicació que el Teo ens va facilitar. Ens va comentar que hi ha èpoques de l’any, i

sembla que nosaltres ara som en aquesta, en les quals els divendres no serveixen carn. 

Indecisos amb tanta varietat, vam demanar 4 injeres de peix i 3 injeres amb pasta

de cigrons per a compartir. La pasta de cigrons la serveixen dins una cassoleta petita i el mateix 

cambrer, in situ, l'evoca sobre la injera. Per beure: aigua, coca-cola i cervesa. Aquí de postres no en 

gasten així que res de gelats, flams de mató, coulants de xocolata, macedònies,..(mmm, quina gana!).

El menjar va ser molt bo, pel nostre gust molta injera i poca “xixa”, però s’entén que la injera

és barata i la resta és car. El peix era molt bo tot i que tenia un regust de llac de Zway

inconfusible. La salsa de cigrons, més vermellosa i picant que l’humus que coneixem, va

resultar ser molt bona.

En acabar de sopar vam compartir unes cerveses mentre fèiem una mica de sobretaula. No

vam allargar-nos massa perquè el cambrer i un parell de watchmen semblavene tenir ganes de

abaixar la persiana i anar a dormir. Vam demanar el compte, 60 birr per persona. Entre els dos vam

sopar per 5 euros. Genial!

Vam tornar xano-xano fent baixar el menjar cap a la Missió. Ens va acompanyar la llum d’una lluna

gairebé plena, la d'un d’hotel o restaurant ja tancat i la d'algun fanal solitari. A les fotos es pot 

apreciar justament que molta lluny no hi havia.

No va ser tan emocionant com el cop que vam anar al Tourist Hotel i al bar posteriorment,

però va ser una sortida molt agradable i tranquila. El watchman va venir encantat a obrir-nos.

Ja li va bé estirar una mica les cames.