Dia de pluja

Diumenge passat va ser, sense dubte, el dia més plujós des que som aquí. Va ploure

tot el dia, poca intensitat però constant, i en algun moment una bona tromba d'aigua. A 
la tarda va marxar la llum i no va tornar fins l'endemà a mig matí.  

Al matí vam anar a casa de l’Abi, una noia de 23 anys que és ex-alumna d’una de les 

voluntàries i són amigues. L’Abi ha estudiat disseny de moda, uns dels cicles 

formatius que les monges ofereixen en els seus cursos de Formació Professional. 

L’any passat va acabar els seus estudis i ara treballa a un petit bar del poble, propietat 

del seu pare. Viu a un dels barris (o zones) més pobres de Zway. Sempre que sortim

de la Missió per anar al poble girem a la dreta i anem direcció al centre. Aquell dia, 

vam girar a l’esquerra i vam sortir per una porta fins aleshores inutilitzada. Tot i saber 

que ens ficàvem en territori desconegut i fins aleshores “prohibit”, anàvem tranquils 

perquè caminàvem conjuntament amb un parell de noies autòctones. A poca estona de 

caminar observem que, efectivament, aquesta zona és diferent. No és que fins ara

haguéssim vist riquesa per tot arreu però aquí encara es notava més la pobresa. Les 

cases i els carrers es veien diferents, hi havia molta deixalla al carrer, molta, i inclús 

hem trobat un crani de vaca!!! Els nens ens seguien com si fóssim els mateixos Reis 
d'Orient!                                                                                                                                                                

Hem arribat al compound de l’Abi, un recinte compost per dues casetes i una petita 

construcció utilitzada com a dispensari i cuina. Al pati hi havia nens petits, gossos, 

gallines i un gall-gos (un gall que el tenen lligat amb corretja perquè ataca i 

mossega a les persones). L’Abi ha sortit a saludar-nos i ràpidament ha tornat a entrar a 

casa seva a preparar el cafè. Casa l’Abi fa poc més de 10 metres quadrats i no té llum 

artificial (i natural ben poca perquè no hi ha finestres i l’única llum que entra ho fa per 

la porta, que és una cortina de tela). Hi havia dos sofàs grans, un parell de butaques, 

una televisió molt petita (viuen en condicions pèssimes però molts tenen tele amb 

infinitat de canals. Paradoxal, com tantes altres coses aquí!) i dos pòsters: un d’una
noia celebrant la cerimònia del cafè i un altre de “Jesús”.

Tal i com és costum, ens han servit menjar: crispetes per picar i injera amb llenties 

picants, col i patata bullida. La injera estava sorrosa,  com que la cuinen al pati,  

granets de sorra es colen en el preparat de la massa. Educadament ens l’hem menjat. 

En acabar, ens han servit cafè. Hem vist com preparava el cafè des del principi i hem 

conclòs que el cafè és tant fort perquè torren els grans fins a cremar-los.

Quan s’acostava l’hora de dinar (exacte, havíem de tornar a la missió per a dinar!), ens 

hem retirat i hem donat les gràcies pel convit. Ha estat una estona agradable tot i que 

hem pogut comprovar que si l’amfitrió, en aquest cas l’amfitriona, i les altres dues 

autòctones no parlen anglès, poca conversa es pot tenir. Hem estat la major part de la 

vetllada veient balls tradicionals etíops a la  tele.

Hi ha feina a fer, haurem d’ensenyar molt anglès i aprendre a entendre l’amharic. 

Camí d'entrada/sortida a la missió

Deixalles. La gent les deixalles al carrer i les crema.

 Columa vertebral d'un animal

 Crani d'una vaca!!!

Caminant pel costat de les cases ens seguiem una vintena de nens

 Casa l'Abi

Cerimònia del cafè

 Els animals entren i surten de la casa com les persones

 Injera

Gall agressiu

Dispensari

Deixalles dins el recinte de la casa