Gonder

Amb ganes de marxar de la ciutat dels guies maleïts vam llevar-nos ben d’hora i vam anar a buscar l’estació d’autobusos. Vam seure durant una hora dins el bus fins que aquest es va posar en marxa. A partir de llavors ja no vitajaríem com a pijos amb l’Skybus sinó amb busos com els que usen els autòctons. De fet en els 10 o 12 busos que hem estat sempre hem sigut els únics blancs.

Va ser un trajecte curt i després de tres hores vam arribar a Gonder. Va ser curt però molt emocionant. Vam viure el moment de màxim clímax quan el gall (sí, la gent puja amb galls i gallines al bus) es va posar a cantar i la jove que donava el pit al seu bebé va començar a vomitar sobre el senyor que estava dret al passadís.

Eren les dues del migdia quan el bus ens va deixar davant el Central Gonder Hotel. Preguntar és gratis així que vam demanar el preu d’una habitació. 300 birr, fora del nostre pressupost.

Vam anar a buscar lloc per dinar i ens vam dirigir a un hotel que sortia a la guia. Estava totalment fora del nostre pressupost per dormir però en canvi menjar era prou barat. Ens convenia trobar un lloc on poder menjar una mica europeu i amb tranquil·litat. Un noi, en Peter, que ens va dir que treballava per l’hotel, ens va convidar a entrar. Amb la lliçó apresa de Bahar Dar vam ser molt secs amb ell i li vam dir que no feia falta que ens indiqués, que sabíem pujar escales sols.

Després de dinar, tocava buscar l’hotel. Teníem un lloc en ment que havíem consultat a la guia i cap allà ens vam dirigir. Malauradament no hi havia habitacions lliures aquell dia així que tocava buscar un altre hotel.

Mentre caminàvem va tornar a arribar en Peter i ens va dir que ens podia oferir un lloc barat per dormir. Vam dir-li que abans ens havia dit que treballava per un altre hotel i que ens la volia colar. Va respondre’ns que eren dos hotels regentats per la mateixa persona i que ell treballava per a aquesta persona. Vam donar-li que gràcies però ja trobaríem un lloc nosaltres, que no volíem saber res de ningú.

Vam anar a veure dos o tres lloc fins que vam acabar a l’L-Shape, el lloc que ens recomanava en Peter. Era un lloc prou acceptable i ens van fer un preu més econòmic ja que havien de fer obres davant la nostra habitació i durant el dia hi hauria treballadors posant rajoles. No ens va importar pensant que passaríem el dia a fora i ens vam instal·lar.

Abans d’anar a sopar vam anar a prendre algo al Top Tower Bar. Està situat a la quarta i última planta de l’edifici i té les millors vistes a la Royal Enclosure. La Royal Enclosure és el recinte que emmuralla els quatre castells que es conserven dels segles XVI i XVII quan Gonder era capital etíop. Vam observar-ho des de la llunyania tot esperant l’endemà quan ho veuríem de ben a prop.

La visita a la Royal Enclosure va ser tot un èxit. Veníem una mica decebuts de la visita al Llac Tana així que teníem la lliçó apresa. Vam caminar fins a l’entrada del castell. Vam pagar l’import que indicava el full de preus i vam pagar a un guia acreditat.

Estranyament semblàvem les dues úniques persones interessades en els castells aquell matí així que teníem el guia per a nosaltres dos sols. Va dir-nos que la visita es feia amb una hora però les nostres preguntes van allargar-la fins a una hora i mitja. Va ser molt interessant. La conclusió principal que vam treure va ser que cada nou successor es feia fer un castell i que aquest explicava quines eren les peculiaritats del seu emperador. En acabar la visita vam dirigir-nos a l’altra banda de la ciutat on l’emperador Fasiladas tenia els seus banys. No van ser molt espectaculars però veure aquells arbres va valdre la pena.

Un cop visitat el castell de Gonder, l’objectiu era preparar el nostre següent moviment: el trekking a les Muntanyes Simien. Teníem temps abans d’anar a dinar així que vàrem passar per un parell d’agències de trekkings però estaven tancades. Vam aconseguir el telèfon d’un guia que s’encarregava d’organitzar l’excursió. Ens demanava 1000$ per persona!!! Ni de broma. Vam decidir anar a l’oficina de turisme i preguntar allà.

La noia que treballava a l’oficina de turisme parlava tan bé l’anglès com nosaltres el rus. Com que comunicar-nos semblava impossible va fer unes trucades per a que vingués algú a ajudar-la. Sabeu qui va aparèixer? En Peter!!! Escolta’m aquest noi està a tot arreu!!! Ell ens va oferir un trekking que organitzava ell. El preu era raonable i l’organització semblava implacable. Abans de dir que sí, havíem de comparar.

Vam decidir anar a dinar a les Four Sisters, un local on només hi havia blancs. Això ens va desmotivar una mica però era un lloc tranquil i agradable on podíem instal·lar la nostra base telefònica.

Havent dinat vam estar fent vàries trucades a diferents guies i empreses que recomanava la Lonely Planet però ningú ens feia millor preu que el nostre amic. Vam trucar-lo per quedar amb ell i per acabar de parlar-ne bé.

L’endemà a les 8 del matí, conjuntament amb els nostres dos companys israelians de trekking, la Mia i el Rottem, vam agafar un cotxe cap a Debark, al peu de les muntanyes.