domingo, 1 de marzo de 2015

Últim dia a Zway

Avui diumenge ha estat el nostre últim dia a Zway. Demà dilluns anem cap a Addis on farem nit. Dimarts al migdia agafem l’avió que ens tornarà a casa.

Hem fet una passejadeta de mitja hora des de la Missió fins el Haile Resort. Pràcticament hem creuat tot el poble d’oest a est. Zway és un poblet petit. Mentre caminàvem la gent ens mirava, com sempre, ens demanava diners, com sempre, i ens cridava you,you!, com sempre. Ha estat molt interessant recordar la nostra passejada del primer dia amb la d’avui. El primer dia que vam estar caminant per Zway, tot i que anàvem acompanyats d’altres voluntaris, ens vam sentir insegurs, porucs, atabalats i amb ganes de tornar a la missió. De fet, vam quedar molt  impressionats i impactats pel que vèiem. Tant com fins al punt de trencar el plor. Avui, passejant pels mateixos carrers i anant sols, ens sentíem tranquils, com a casa, relaxats, encantats de caminar per aquests carrers de sorra i pols. Als nens que se’ns acostàvem venent-nos xiclets els dèiem amablement: “alfa legum, amansegenallo” (no en vull, gràcies). Als qui se’ns acostàvem demanant-nos diners els responíem: “money yellem” (no tenim diners). Als que ens miràven molta estona seguida, els saludàvem amb un somriure: "Salamno? Denane?" (Hola, què tal? Tot bé’).

El Haile Resort, com ja hem comentat en algun post anterior, és una cadena d’Hotels/Resorts creada pel famós corredor etíop campió de dues maratons, Haile Gebressalassie. Avui, nosaltres, en plan pijo, hem anat al Resort a banyar-nos a la piscina. Hem estat un parell d’hores nedant i prenent el sol. Hem estat de luxe. L’aigua estava fresqueta però al sol s’hi estava de nassos. Des de l’aigua podíem veure el Llac Zway al fons. En sortir del Resort, com si ens estigués esperant, hi havia un nano d’uns 11 d’anys amb un gari. Hem pujat al carro i l’esgotat cavall ens ha dut fins a la porta de la Missió. No podríem haver-nos acomiadat millor: passejada pel poble, pijada a al’hotel i tornada “estil-local” a casa.   

 Ja que ens fem els "pijos", a la piscina amb ulleres de sol!

 Tranquil·les mames, portàvem molta crema solar!!!

 L'espectacular arbre, senya d'identitat de la regió d'Oromia


1 comentario:

  1. Hola, guapíssima i guapíssim
    I... deixareu d'escriure en el vostre blog??? Snifffffffff!!! snifffffffffffffff!!!....
    Què tingueu un molt bon viatge de tornada a casa i, sobretot, aneu pensant que les vostres fans "númeru u" no podran estar sense llegiiiiiiiiiiiiiir-vos... així que ja ho sabeu....
    Petonets
    Teresa

    ResponderEliminar