Aksum

Aksum és una de les ciutats més emblemàtiques de la ruta del nord. Està considerada una de les grans ciutats de la història de la civilització humana. Gràcies a la proximitat a la península aràbiga, va ser una gran potència comercial. Es diu que l’Ark of the Covenant, on Jesucrist va escriure els 10 manaments, es troba en alguna església de la ciutat. Per nosaltres va ser una ciutat de pas, la parada obligada entre Debark i Adwa. Tot i el poc temps que hi vam passar però, vam visitar l’atracció principal del poble: els obeliscs.

Les ciutats etíops no són res de l’altre món. L’atractiu principal són les restes històriques que puguin tenir i/o l’atractiu paisatgístic. Nosaltres, que som d’anar per feina, amb un dia tenim suficient per a visitar un llac, un castell, un museu o unes runes. Un cop has fet la visita de manual, perdre’s pels carrers no és especialment estimulant. No són ciutats pensades per al turisme (com poden ser Barcelona o París) ni tenen cap encant especial (com poden tenir Cadaqués o Queralbs).

Un cop fet el comentari de tron, tornem a Aksum; als obeliscs. Al nord d’Aksum és on es troba la zona dels obeliscs. Els obeliscs són uns pilars de roca sencera que plantaven sobre les tombes dels reis i emperadors de la ciutat. El més gran i atractiu que fa 30 metres d’alçada va caure fa molts anys, així que a trossos i estirat a terra no era massa espectacular. Els que encara estaven de peu eren força alts però no tant. Sincerament no vam quedar massa impressionats, de fet, vam considerar que la Lonely Planet exagerava una mica sobre l’espectacular bellesa i majestuositat dels obeliscs. No és per escombrar cap a casa però el Monestir de Sant Cugat i les Esglésies Sant Pere de Terrassa tenen més encant que aquests blocs de pedra. De fet, la Lonely Planet, explicava que el principal atractiu d’Aksum és més el que no es veu i el que va significar la ciutat fa centenars d’anys, que el que es veu a ull nu.

Tot i així, val a dir que va ser molt interessant visitar el museu i llegir la guia alhora. Vam aprendre que Aksum va estar governada durant molts anys per una serp. Era una serp molt dolenta i tothom li tenia por. Cada mes li havien de portar bestiar o donzelles verges per menjar. Per sort, un dia va aparèixer un valent cavaller per a enfrontar-se a ella. Aquest cavaller, en matar-la, es va autoproclamar emperador de la ciutat. Mita’l que eixerit!

Aquesta història, igual que a vosaltres, ens va recordar inevitablement a la nostra llegenda de Sant Jordi. Tot i així, vam concloure que el que va ser emperador d’Aksum era molt més espavilat que el nostre Sant Jordi. Enlloc d’enfrontar-se a la serp armat amb una espasa, va enverinar una cabra i li va donar. Menys perillós, més garanties d’èxit i més net.   

A tot això s’ha de dir que arrossegàvem cansament de les muntanyes i només pensàvem en arribar a la missió d’Adwa per descansar. Fer el  guiri no era el que més ens motivava.